Les proves d'àcid úric s'utilitzen principalment per ajudar a diagnosticar la gota. La prova d'àcid úric inclou la prova d'àcid úric d'orina i la prova d'àcid úric en sang, les condicions específiques són les següents:
1. Prova d'àcid úric en sang: la majoria de les proves d'àcid úric es fan dibuixant sang per comprovar el valor de l'àcid úric en sang. La hiperuricèmia aïllada asimptomàtica es produeix quan l'àcid úric sèric és elevat però el pacient no presenta símptomes que l'acompanyin. Si es combina amb símptomes articulars, com ara enrogiment articular episòdic, inflor, calor, dolor, és el rendiment de la gota. Si no s'emfatitza comprovar l'àcid úric a l'orina, normalment es comprova l'àcid úric en sang durant l'examen, per determinar si hi ha gota. El valor normal de l'àcid úric sèric és de 430 μmol/L, si és superior a aquest valor, indica hiperuricèmia, o pot ser causada per gota;
2. Prova d'àcid úric en orina: l'objectiu és jutjar el nivell d'excreció d'àcid úric a l'orina i esbrinar si la causa de la hiperuricèmia és massa poca excreció d'àcid úric o massa excreció d'àcid úric. Pot ajudar a determinar la causa específica de l'àcid úric elevat i, a continuació, dur a terme un tractament dirigit.